Generar un article, una fitxa de producte o una pàgina corporativa amb intel·ligència artificial pot estalviar temps en la primera redacció. El problema apareix quan aquest primer esborrany es tracta com si ja fos un contingut acabat.
Un text pot estar ben escrit i, alhora, contenir dades incorrectes, fonts inexistents, afirmacions poc precises o un missatge que no encaixa amb la marca. Per això, qualsevol empresa que utilitzi contingut generat amb IA necessita un procés de revisió editorial abans de publicar-lo.
Aquest control no consisteix únicament a corregir faltes. Ha de comprovar la veracitat, la utilitat, la coherència de marca, la intenció de cerca i els possibles riscos associats al contingut.
Per què un text convincent també pot ser incorrecte?
Els models generatius produeixen respostes a partir de patrons lingüístics. Poden redactar textos fluids i aparentment solvents, però això no significa que hagin verificat cada afirmació ni que coneguin el context real de l’empresa.
Entre els errors més habituals hi ha dates equivocades, funcionalitats atribuïdes a un producte que no les té, referències inventades, normatives desactualitzades o conclusions que van més enllà de la informació disponible. També poden aparèixer contradiccions dins del mateix text, especialment quan s’han generat diferents apartats per separat.
El risc depèn del tipus de publicació. Una imprecisió en un article divulgatiu pot afectar la credibilitat de la marca. En una fitxa tècnica, una pàgina de serveis o un contingut relacionat amb salut, finances o legislació, les conseqüències poden ser més importants.
Crear contingut amb intel·ligència artificial, per tant, no elimina la responsabilitat editorial. L’empresa continua sent responsable de la informació que publica al seu web, encara que el primer esborrany l’hagi redactat una eina.
Com verificar contingut d’IA abans de publicar-lo?
La verificació ha de començar separant els fets comprovables de les interpretacions. Noms, dates, xifres, característiques, cites, normatives i resultats s’han de contrastar amb fonts fiables, preferiblement originals o oficials.
Una revisió pràctica pot seguir aquests passos:
- Marcar les afirmacions verificables. Cal identificar qualsevol frase que presenti una dada, una obligació, una comparació o una relació de causa i efecte.
- Consultar la font original. Si el text parla d’una normativa, cal revisar el document oficial. Si descriu un producte o una tecnologia, convé consultar-ne la documentació vigent.
- Comprovar l’actualitat. Una informació que era correcta fa un any pot haver quedat obsoleta, especialment en tecnologia, fiscalitat o plataformes digitals.
- Eliminar allò que no es pot confirmar. Una frase dubtosa no es torna fiable perquè estigui ben redactada. Si no es pot acreditar, s’ha d’ometre o formular amb la prudència adequada.
- Fer una lectura global. Després de validar cada dada, cal comprovar que el conjunt no contingui contradiccions o conclusions injustificades.
Demanar a la mateixa IA que comprovi el text pot ajudar a detectar punts que mereixen atenció, però no substitueix la consulta de les fonts. Un model pot repetir o reforçar el mateix error que ja havia introduït.
El contingut sona realment com la teva marca?
Un text correcte no sempre és un text adequat. La IA tendeix a reproduir estructures previsibles, expressions genèriques i afirmacions aplicables a gairebé qualsevol empresa. El resultat pot ser formalment acceptable, però poc recognoscible i sense una posició clara.
La revisió ha de comprovar si el contingut respecta el vocabulari, el nivell tècnic, el to i les prioritats de la marca. També cal detectar promeses comercials exagerades, serveis que l’empresa no ofereix o expressions que contradiuen la seva manera de treballar.
Aquesta coherència no es resol només amb un bon prompt. Requereix haver definit prèviament el posicionament, els públics i els criteris editorials. Una estratègia de marca i continguts ben definida permet establir què s’ha de comunicar, amb quin enfocament i quins límits no s’han de traspassar.
També és important revisar com s’integra el text amb la identitat general de l’empresa. El contingut, el to i la presentació visual han de formar part d’un mateix sistema de branding i comunicació coherent, no funcionar com a elements independents.
Com s’ha de revisar el SEO amb intel·ligència artificial?
Utilitzar una paraula clau moltes vegades no converteix un text en un bon resultat de cerca. El SEO amb intel·ligència artificial ha de començar per entendre què vol resoldre l’usuari i si el contingut ofereix una resposta prou clara, completa i fiable.
La pàgina respon realment a la intenció de cerca?
La resposta s’ha de poder identificar des dels primers paràgrafs. Si una persona busca com verificar contingut d’IA, necessita un procés aplicable, no una introducció extensa sobre els avantatges generals de la tecnologia.
També cal revisar que els títols descriguin bé cada secció, que no hi hagi fragments repetits i que la informació més important no quedi amagada entre paràgrafs genèrics. Les paraules clau han d’aparèixer amb naturalitat i combinar-se amb sinònims i conceptes relacionats.
La IA pot decidir tota l’estratègia SEO?
No. Pot ajudar a explorar termes, estructurar un esborrany o proposar preguntes, però no coneix necessàriament els objectius del negoci, la competència real de cada cerca ni el paper de la pàgina dins del web.
Abans de publicar també convé revisar el title, la meta description, els enllaços interns, l’URL, els textos alternatius de les imatges i la possible competència amb altres pàgines pròpies. Aquest últim problema, conegut com a canibalització, apareix quan diverses pàgines intenten respondre a una mateixa cerca sense una diferenciació clara.
La IA pot accelerar algunes tasques, però més velocitat no garanteix més qualitat. Aquesta diferència entre produir més i treballar millor també és central en l’anàlisi sobre l’eficiència del màrqueting amb IA.
Quin procés editorial necessita una empresa?
No tots els continguts requereixen el mateix nivell de control. Una descripció breu per a xarxes socials no té el mateix risc que una fitxa amb especificacions tècniques o un article sobre una normativa. El procés s’ha d’adaptar a l’impacte potencial de cada publicació.
Una operativa clara pot dividir-se en cinc fases:
- Encàrrec: definir objectiu, públic, canal, fonts disponibles i responsable del contingut.
- Generació: utilitzar la IA per preparar una estructura o un esborrany, sense considerar-lo una versió final.
- Verificació: contrastar dades, fonts, dates, noms i afirmacions sensibles.
- Edició: adaptar el text al criteri de marca, eliminar repeticions i millorar-ne la claredat i la utilitat.
- Validació: fer una última revisió editorial i SEO per part d’una persona amb autoritat per aprovar la publicació.
Convé documentar aquest circuit amb una llista de control i assignar responsables. També és recomanable conservar les fonts utilitzades, sobretot quan el contingut inclou informació tècnica o subjecta a canvis.
Si la producció és elevada, algunes comprovacions es poden automatitzar: detectar camps buits, enllaços trencats, duplicacions o formats incorrectes. En canvi, valorar la precisió, el matís, la utilitat i l’adequació a la marca continua exigint criteri humà. A la categoria de tecnologia i intel·ligència artificial aprofundim en aquesta distinció entre allò que es pot automatitzar i allò que necessita supervisió.
La pregunta útil no és si un contingut l’ha escrit una persona o una IA, sinó si algú n’ha comprovat la qualitat i n’assumeix la responsabilitat. La intel·ligència artificial pot facilitar la primera versió; publicar amb rigor continua sent una decisió editorial.
Ens agrada parlar d’aquests temes abans que es converteixin en un projecte tancat. Explica’ns el teu cas.